Doña Alfia Herrero Descalza va ser una mestra mítica del Castronuño de preguerra. Els mestres tenien fama de passar gana: `passar més gana que un mestre d'escola...
Però, al mateix temps, eren gent de prestigi. En els petits poblets de Castella els mestres eren algú. Representaven alguna cosa : representaven el progrés, la cultura. Tant és així, que en començar la guerra del 36 una de les primeres coses que solien fer els feixistes en arribar a un poble era afusellar el mestre.
Ma mare parla de forma reverencial de donya Alfia. I en parla així malgrat que la senyora no s'estava dels càstigs físics a les seves alumnes.
El meu avi, que tenia tirada per la poesia, va compondre uns versos amb motiu d'un aniversari de la mestra.
Aquests versos són un petit prodigi: han viatjat en el temps durant potser 75 anys bressolats per les neurones de ma mare.
Els passo des d'aquest estat eteri a un altre èter: el ciberespai.
10 de mayo día de alegría y fiesta
porque cumple un año más
nuestra querida maestra.
Usted maestra es la antorcha
que nos alumbra y nos guia
por eso la recordamos mucho más
en este día.
Y como todas la amamos
pedimos con gran fervor
a aquel que todo lo puede
podamos felicitarla
también el años que viene.
P.D.: He consultat els resultats de les eleccions europees a Castronuño. Hi ha un vot al Partit Republicà Català... Em fa il·lussió pensar que és el d'un cibernauta mal influenciat per aquest bloc :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada