dimecres, 27 de juliol de 2016

Espanya ingovernable !!!

Porten dues eleccions generals i estaran tot el l'estiu marejant la perdiu amb la formació del nou govern...

... però recordem quan a Catalunya va haver una situació semblant, encara que no va arribar a la repetició d'eleccions.

El periódico, un diari nostrat i ben imparcial (segur que no fan res de semblant relacionat amb Espanya). Fixeu-vos el fons negre, gairebé de funeral:




Catalunya era ingovernable, però Espanya és una festa


dijous, 3 de desembre de 2015

Els lleons de Colom

Sentit en un programa d'història de Barcelona de BTV:

Els lleons del monument a Colom de Barcelona es van fer fonent els canons que havien disparat durant bona part del segle XIX contra la ciutat comtal. 


dijous, 15 d’octubre de 2015

Felipe González: d'apadrinat per la CIA a milionari

La periodista Ana Romero en el llibre “Final de partida”, sobre l'abdicació de Joan Carles assenyala Felipe González, l'expresident del PSOE, com una de les persones més properes al rei, com un dels que l'ajuden a prendre la decisió d'abdicar.

O sigui, tenim un Felipe González que és:

-amic del rei

Però no sols té aquesta amistat. Durant el seu mandat va trabar amistat també amb Carlos Slim, un mexicà que és o ha estat l'home més ric de món. Aquesta amistat ha perdurat en el temps i és assessor de Slim i fins fan negocis junts

-amic de l'home més ric del món


Però també té molt bona relació amb el rei de Marroc. Resideix una casa de 2.500 metres quadrats al costat d'una residència del monarca, etc.

-amic del rei del Marroc

Però en els darrers anys han aparegut testimonis que indiquen que els serveis secrets franquistes dirigits per Carrero Blanco van apadrinar González en el congrés del Suresnes on es va fer amb el control del PSOE. Aquesta operació va ser clau per controlar el procés de la transició. González, casat aleshores amb Carmen Romero, filla d'un regidor franquista de l'ajuntament de Sevilla, sembla que era un element més controlable que no pas els exiliats republicans que van ser derrotats a Suresnes. Sembla que el pla va ser dissenyat per la CIA, els serveis secrets americans.

I aquest és el personatge més important de l'esquerra espanyola en els darrers 40 anys... i que encara ve a donar mítings a Catalunya aquest 2015  !!!!





diumenge, 26 d’abril de 2015

Hable en cristiano



"Recordo que als anys 40, quan tenia 9 o 10 anys, no senties parlar català al carrer. Si ho feies et deien allò de "hable en cristiano". En aquella època el català es parlava només en la intimitat..."

D'una entrevista a Montserrat Carulla, publicada a Presència del 29.03-2015.

Veritablement van ser molt a prop d'aconseguir una destrucció massiva del català com a llengua social. Uns quants anys més de feixisme i ho haurien destrossat tot.

Més informació AQUI 

divendres, 10 d’abril de 2015

L'amic desconegut




Se m'ha mort un amic desconegut. S'ha mort d'alzheimer. Vem quedar en paus: quan va morir ell tampoc em coneixia. Havia deixat de reconèixer tots els que l'envoltaven. Aleshores ens desconeixíem mútuament.

L'amic desconegut reposa en el seu poble, al peu dels Ports.

Imagino que reposa en un racó assolellat amb vistes perpètues a l'enorme elefant blanc i adormit. L'elefant blanc i adormit dels Ports.


dimecres, 7 de gener de 2015


Foto: José Angel Fernández Vila en la festa de Rodiezmo (el que li van trobar un milió d'euros a Suïssa !).... Molt apropiada la seva presència al costat d'Alfonso Guerra. Guerra és el fals radical més famós de la història d'Espanya. Amb permís d'Alejandro Lerroux. Guerra comparteix més coses de les que semblen amb Lerroux. Sembla ser que una part de la financiació de Ciudadanos venia del guerrisme, com a intent de càstic del PSC.
Guerra, l'home que no va dimitir quan va esclatar el cas del seu germà, que es dedicava a traficar amb el poder de l'aleshores vicepresident del govern espanyol.... Ha plegat ara, quan ja té 70 anys, després de més de 40 en primera fila de la política !





Les misèries de l'exili



Manuel Viusà -un pintor i exiliat republicà, veterà militant del FNC- va començar a publicar a França la revista catalana SOM, l'any 1965.

Cito textualment del llibre L'Exèrcit Popular Català, d'Oriol Falguera (pàgina 46):

“Durant la confecció del número 3 de la revista SOM dedicat a Companys, els Viusà es van adonar de la pèssima situació econòmica en què vivia la vídua del president assassinat, Carme Ballester. Per aquest motiu, van obrir una subscripció entre els catalans de França per tal d'ajudar-la. Van aconseguir setanta mil francs i el consegüent descontentament de Tarradellas, que no trigà a contestar:

“[El president de la Generalitat] Li agraeix l'edició del núm. 1 de “Som” i li diu que ha pres nota del tema de no haver rebut cap subvenció d'Òmnium Cultural.

Podeu ben creure que em dol tenir de manifestar-vos que no comparteixo les intencions polítiques, ni l'esperit que batega en la biografia que heu publicat del president Companys arran del 25è aniversari del seu afusellament. Em fa l'efecte que la manca d'objectivitat de la mateixa i alguns greus errors que fan referència al seu pensament i a la seva acció no serveixen massa bé als ideals i els sacrificis que varen honorar la seva vida”

Josep Maria Batista i Roca se'n va assabentar i va aportar el doble de diners que s'havien aconseguit. Després de presentar un informe a les autoritats alemanyes, aquestes van decidir reconèixer les seves responsabilitats en la detenció de Companys i van assignar una pensió d'ajut a la seva vídua.”

Les misèries de l'exili...

Tarradellas passant d'ajudar la viuda de Companys.

Tarradellas més preocupat que res per limitar la influència montserratina d'Òmnium (pren nota que no els han ajudat). Batalles mesquines entre el Tarradellas exiliat i la resistència cultural de l'interior.

Manuel Viusà recollint diner per la vidua de Companys.

Batista i Roca fent de mitjancer davant els alemanys per a que concedissin una pensió de Carme Ballester.

I Tarradellas, se suposa, mirant-s'ho tot això de cua d'ull.

Mesquinesa i desolació de l'exili...

Qui diu que no serveixen de res les guerres ?