En l'entrevista (any 1980) que va fer Soler Serrano a Mercè Rodoreda (la “Rodolada” segons el sempre llefiscós Josep Pla, no es estrany que Pla sigui l'objecte d'estudi dels més llefiscosos del país: Arcadio Espasa o el Pericay) afirma que les seves influències per escriure La plaça del Diamant van ser Miguel Delibes ¨(Diario de un cazador) i Camilo José Cela (Viaje a la Alcarria).
Sorpresa per les influències totalment colonitzades de Rodoreda.
De Ginebra estant podia haver begut en altres fonts... és estrany.
Però ni l'estil de Cela ni potser tampoc el de Delibes (encara que en aquest cas la introspecció de Delibes i la Rodoreda poden tenir punts en comú) no semblen casar amb amb la prosa rodorediana.
En la mateixa entrevista però en un altre àmbit em sembla deliciosa l'anècdota del nen veí a qui la Rodoreda escalfava amb dedicació (crueltat infantil o maltractament de gènere?). Un nen molt submís, segons Rodoreda... tant submís que al cap d'una estona es tornava a presentar en el jardí dels jocs infantils, potser amb l'esperança de no ser atonyinat per la futura escriptora i de no tornar a marxar entre sanglots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada