dimarts, 11 de maig de 2010

"Jarralmente, doña Vitorina"

"El Purica" era un noi una mica bebedor (alguns fins i tot afirmen que era una mica massa bebedor)

Un dia "el Purica" havia fet una feina per a donya Vitorina.

Donya Vitorina era una de les més riques del poble. Es diu que tenia no pas poques terres a Carabanchel, a tocar de Madrid.

La senyora va treure uns gots per posar vi i oferir-lo als treballadors (costum força usual antigament)...

"El Purica", veient les intencions de la donya va exclamar:

"Jarralmente, doña Vitorina".

[que traduïnt vol dir: deixi els gots, que veurem directament de la gerra... ]

"Jarralmente, doña Vitorina"

[...que així no controlarà el que bevem]