En Curón era un home fort com un roure. Feia curses del poble a l'estació competint amb un cavall.
En Curón feia apostes per veure qui menjava més. Segons explica la meva mare ningú no l'igualava.
En Curón era un hèrcules de Castonuño.
Un mal dia els falangistes van venir a buscar-lo.
Ma mare assegura que si li haguéssin deixat se'ls hauria "menjat" a tots.
Quan van detenir a en Curón la repressió feixista havia canviat. S'havia fet més ferotge i despietada.
Els primers dies de la Guerra es detenia els sospitosos i se'ls enviava a Valladolid. Allà eren jutats, per simular que s'actuava sota l'imperi de la llei.
Després els feixistes van perdre les manies.
Els camions de falangistes detenien els que estaven a les llistes i se'ls emportaven per matar-los, sense més dilació ni miraments.
A en Curón, el forçut de Castronuño, el van afussellar els falangistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada