L'exposició sobre la Nova cançó que es fa al Museu d'Història de Catalunya recorda un dels grans moviments culturals que ha hagut en el nostre país.
La Nova cançó va tenir tanta potència que es va exportar a Espanya, França, Polònia... i es va aconseguir que cantants francesos o italians cantessin en català. Aquests són fets que és inversemblant que passin avui en dia.
Al final de l'exposició hi ha uns vídeos de cantants que expliquen el final de la Nova cançó.
És penós. Ho és en tant que la majoria són restes del naufragi de la cançó.
També ho és per la manca de capacitat d'anàlisi dels cantants.
La implosió de la Nova cançó va anar seguida de la colonització més salvatge per part de la música espanyola.
Això, els cantants nàufrags, no ho entenen o no ho volen entendre: gent com Pau Riba, Pi de la Serra, etc. sembla que no ho entendrien mai. Que són incapaços d'entendre aquesta realitat.
Ara, diguem-ho tot.
Alguna de les causes de la implosió de la Nova cançó van ser ben nostrades: la noves institucions com la Generalitat borbònica o els nous ajuntaments van generar dinàmiques nefastes per a la Nova cançó.
Els convergents trobaven massa d'esquerres la Nova cançó. I els psoeros catalans la trobaven massa reivindicativa nacionalment parlant.
Entre tots van ser prou irresponsables com per permetre la seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada