Un bon dia hi havia un home (ma mare afirma que potser era el Purica, una mena de ximple o beneit del poble) a la plaça del poble (la plaza mayor ?)...Aquest home anava dient "Bien me decía mi madre... bien me decía mi madre"
Un pagès que passava per anar a treballar es va quedar intrigat i va romandre una estona esperant a saber què li havia dit la seva mare.
Però l'orat continuava dient "Bien me decía mi madre"
Al final, amb la paciència exhaurida, va interpel·lar al xerraire de la plaça, que va continuar la dita:
Bien me decía mi madre
bien me decía mi madre
que la cabra que tira al monte
no hay cabrero que la guarde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada