Ma mare assegura que no es menjava pa negre a Castronuño ni tan sols en els durs anys de la post-guerra.
Qui hagués menjat pa negre l'haurien titllat de miserable... de mort de gana...
El pa negre era tan habitual a Catalunya entre les classes populars de la post-guerra, que va ser el títol escollit per Emili Teixidor com a títol de la seva novel·la... i de la pel·lícula homònima
A Catalunya, pa negre, a Castella, pa blanc. Els castellans eren els grans productors de blat de la península, però aquesta és l'única explicació de la descompensació ?
Per cert, l'equivalent del pa negre, avui en dia, és el pa integral, o sigui, el pa de règim !
Com canvien els temps !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada