Un bon dia la professora del col.legi de primària de Castronuño, "doña" Alfia Herrero Descalza, va preguntar a la classe de la meva mare d'on venien els celtíbers.
A l'enciclopèdia -llibre de text de l'època- sols posava això : "de la unión de los celtas y de los íberos se formó un tercer pueblo que se llamaba celtíbero".
Les nenes de la classe no van ser capaces de dir d'on venien els celtíbers.
Aleshores la mestra les va posar en fila i va repartir equitativament bufetades : primer totes les galtes dretes i després totes les galtes esquerres.
Després d'aquest càstic corporal "doña" Alfia va alliçona les jovenetes: "pues de dónde han de venir ? De ningún sitio, ya estaban aquí !".
Fa poc vaig comentar-li a ma mare que els historiadors creuen que els celtíbers no van existir o que eren un poble celta.
Van ser els cronistes romans els que van parlar d'ells. I potser estaven equivocats.
Ma mare, ben segur, amb el pas del temps haurà oblidat el record de les bufetades que van volar alegrement a l'escola de primària de Castronuño.
Però sempre fa ràbia haver estat tractat injustament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada