Parlant amb ma mare sobre captaires ha recordat uns versos que li ensenyaren a l’escola de Castronuño.
Després m’ha preguntat de què està fet el cervell. No ho sé, mare, li he dit.
Però he mirat a Internet i he trobat aquest poema en altres webs. I he comprovat que ma mare me l’ha recitat idèntic al que he trobat. Creia que hi hauria alguna paraula diferent, però cap ni una.
Què és el cervell ? De vegades és un miracle fràgilment victoriós en la lluita contra el pas del temps.
Yo mismo en cierta ocasión
de esta escena fui testigo:
le arrojó pan a un mendigo
un niño desde un balcón.
Pero su padre, hombre humano
le dijo: “¿no te sonrojas?
la limosna no se arroja,
se besa y se da en la mano”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada