divendres, 16 de novembre del 2012

Corona d'Aragó o Corona catalano-aragonesa ? La denominació d'una corona binacional i l'error de la Viquipèdia




A la Wikipedia catalana (Viquipèdia) rebutgen la denominació de Corona catalano-aragonesa (seguint l'exemple de la Wikipedia espanyola) i utilitzen com a única variant acceptable el terme Corona d'Aragó, que és, segons ells la forma més adient d'anomenar la monarquia confederal que van formar els catalans i els aragonesos, amb reis comuns, alguns símbols comuns, i un nom molt llarg com a títol reial: rei d'Aragó, de València, de Mallorques, comte de Barcelona, de Montpeller, etc....

Perquè el comtat de Barcelona (de facto Catalunya) no va esdevenir un regne ? Senzillament, fins Jaume I, els reis francs reclamaven la sobirania sobre els comtats catalans, que eren, fins aleshores teòrics vassalls del regne franc.

La dependència primitiva dels francs va impedir que els comtats catalans fessin el mateix que els aragonesos... esdevenir un regne.

Per això la prelació de títols dels reis de casal de Barcelona començava amb Aragó, València, Mallorques, Cerdenya...

Per abreujar el nom de l'estat solia ser conegut com “Aragó”. 

Si seguim fil per randa la teoria principal de l'article de la Corona d'Aragó de la Viquipèdia el gentilici, o sia, el nom genèric dels ciutadans d'aquest estat hauria de ser “aragonès” o “aragonesos”.

Es evident que els pobles que composen la Corona no es dissolen. Els catalans no colonitzen els aragonesos, per exemple. Així doncs, sota el mantell de la Corona subsisteixen dos pobles: els catalans i els aragonesos. I per aquest motiu, tot sovint el gentilici amb que són coneguts els súbdits del rei d'Aragó, de València, de Mallorques... és el de catalans. 

És ben fàcil adonar-se d'aquest fet en l'àmbit de l'expasió imperial de la Corona catalano-aragonesa: el poble que s'expandeix per la Mediterrània és, bàsicament, el català, i per això deixa constància del seu gentilici:

L'avara povertà dei catalani”, diu Dante a la seva Divina comèdia. Potser volia distingir entre els catalans avars i els esplèndids aragonesos, però em temo que, bàsicament, els que donaven voltes per Sicília i Nàpols, eren catalans i com a tal s'identificaven, no com a “aragonesos”.

La Venjança catalana: es coneguda la revenja dels almogàvers per la mort de Roger de Flor. No es, de cap de les maneres, la venjança aragonesa... malgrat que els almogàvers no eren únicament catalans. El mateix Roger de Llúria era calabrès, Roger de Flor era de Brindisi... Dels aragonesos, ni raste. 

Després de la Venjança catalana, a Grècia no va quedar gaire bon record dels catalans. En algunes regions han quedat refranys com "Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans". 

Quan els Borja arriben al papat algun italià exclama: “O Dio, la Chiesa di Roma in mani dei catalani” (no diu dels aragonesos, fins i tot no diu dels valencians, malgrat que els Borja tenien origen aragonès i eren valencians...).

Ferran el Catòlic, quan envidua, ha de marxar de Castella, ja que la seva missió com a rei consort ha deixat de tenir sentit. Per aquest motiu es retira als reus regnes patrimonials. Quan ho fa, alguns nobles castellans l'anomenen "viejo catalán" o "viejo catalanote". Anomenen així a tot un rei d'Aragó, de família castellana com els Trastàmara !

Els comerciants catalans arreu de la Mediterrània van construir edificis, esglésies, etc., on es reunien. Algunes d'aquests obres han subsistit fins l'actualitat. A Messina, Sicília, hi ha l'església Annunziata dei Catalani... i no l'església dels aragonesos....

A Sardenya (Itàlia) hi ha la ciutat de l'Alguer on encara una part de la població parla català. En aquesta mateixa illa, hi havia altres llocs on també es parlava el català. Segons la Viquipèdia l'idioma que expansionen els "aragonesos" és el català. La realitat: l'idioma que exporten els catalans és el català. Potser no calia dir-ho, però no hi cap equivalent a l'Alguer en aragonès. 

A la foto de la façana medieval de l'ajuntament d'Ulm que es pot consultar al capdamunt del post, hi ha una relació de països, estats, ciutats... amb qui comerciava la ciutat d'Ulm. Un al costat d'un altre hi ha els escuts de Castella, França, Catalunya, Anglaterra. No hi ha el nom d'Aragó. Els d'Ulm, possiblement negociaven amb Barcelona, València, Palma... i els englobaven tots en el mateix calaix. Calaix que no era, evidentment, Aragó.

Aquest exemples ens demostren que sota el mantell oficial hi ha la puixant realitat binacional de la Corona.

Aquesta realitat justifica la denominació de Corona catalano-aragonesa, denominació que no exclouria la de Corona d'Aragó. 

A Catalunya hi ha una tradició historiogràfica recollida per l'IEC i posteriorment per la Gran Enciclopèdia catalana que utilitza prioritàriament el terme Corona catalano-aragonesa. 

Si el gentilici dels súbdits del rei d'Aragó, de València, de Mallorques... fos, sense cap dubte “aragonès” o “aragonesos”, no hauria cap excusa per no acceptar com a denominació principal la de Corona d'Aragó.

La gran utilització del gentilici “català” per part dels súbdits del rei d'Aragó, València, Mallorques... ens hauría d'empènyer a usar també el nom de Corona catalano-aragonesa per al regne que s'estenia de Salses a Guardamar i d'Aragó fins a Grècia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A ver, dejemos ya de "retocar" o cambiar la historia de una vez por todas, eso solo crea analfabetismo histórico, según estas absurdas modificaciones, el rey de España se caso con una griega, entonces, ¿debería llamarse España Reino greco español?. La historia no es algo que se pueda modificar a conveniencia de unos cuantos, ni por cuestiones políticas, independentistas de una parte o de otra, la historia está ahí. Los campos de concentración nazis o el hundimiento del Titanic ocurrió, pero no por haber sido ambas grandes desgracias, a nadie se le ocurre tapar, modificar o negar. Mis padres, por ejemplo, ya fallecieron, pero como es algo desgraciado que me causó gran tristeza....¿lo voy a negar?, no, hay que reconocerlo, es ley de vida, dura, pero ley de vida, no se puede modificar.

Anònim ha dit...

Recomano la lectura del llibre de Caius Parellada i Cardellach. "Corona d'Aragó, denominació impròpia de l'Estat català medieval". Sobretot a l'anònim anterior.

Anònim ha dit...

Perquè els aragonesos se senten "violats" pel nom de "catalano-aragonès" ?

Van ser els catalans qui van fer gran la corona.

Van ser els catalans qui van porta el nom d'Aragó (i el de Catalunya) arreu de la Mediterrània.

En lloc d'agrair això s'enfaden com a mones.

No té sentit.

Per haver perdut el seu idioma i les seves institucions a mans de Castella no s'enfaden tant.

De fet, no s'enfaden gens ni mica.

Anònim ha dit...

Creo que tenéis una idea equivocada de lo que es un Rey o un Conde en la Edad Media. Ambos son dueños y señores de sus territorios, subditos y todo lo que haya dentro, disponiendo a su antojo. El Rey de Aragón dispuso de sus subditos catalanes, mallorquines, valencianos y aragoneses para realizar cuantas batallitas quiso para mayor gloria de él mismo. No penséis en ningún momento que pensaba en Cataluña ni en cualquier otra de sus posesiones de ninguna manera especial.
Lo del Rey y el Conde del principio lo saco a colación de que he leido por ahí que a partir de la boda de Petronila y Ramón Berenguer surge una dinastía de Reyes catalanes. Lo cierto es que un Rey jamás cedería su linaje a un Conde puesto que no se encuentran, ni de lejos, en el mismo escalafón. Por ello, Ramón Berenguer gobernó el Reino de Aragón a título de príncipe, siendo Rey Ramiro I, y el siguiente, su hijo Alfonso II

Mariano ha dit...

Esos desprecios a los aragoneses son muy irientes. Aquí nadie dice que los catalanes no se expandieran por el mediterráneo y llevarán su lengua y su cultura propias. EL problema radica cuando esos MERCENARIOS pagados por toda la CORONA DE ARAGÖN y principalmente por los nobles interesados en conquistas a modo personal, enarvolaban una bandera cuatribarrada símbolo dinástico de la CORONA DE ARAGÓN. Es como si ahora un regimiento polaco en las guerras napoleónicas enarvolara la bandera francesa en uno de los sitios de Zaragoza. Es humillante que se utilice bibliografía de escritos catalanes propios de la reinaxença para justificar un pasado común, y cuando digo común es de muchos pueblos, lo del mérito para unos y el desprecio por otros es demagogia. PD: esas pinturas en un palacete medieval, ¿en que año se volvieron a pintar? ¿ya estaba cambiando la historia cataluña? PD2: Aragón si se queja de los menosprecios de España a la hora de recuperar nuestros fueros y nuestra lengua, de hecho tenemos muchos más motivos de quejarnos que los catalanes que si que han recuperado muchos de esos derechos y conseguido fisaclidades especiales que el resto de España y que ha conseguido inversiones de la burguesía ESPAÑOLA y por supuesto del FRANQUISMO, aprovechando la situación geográfica y todas las infraestructuras e industria que la hemos pagado entre todos los españoles. El día que Aragón se queje (que será pronto y debería haber sido mucho antes como bien dices) os abrirá los ojos de lo que de verdad os intentan hacer. Y creeme lo digo con un cariño atroz por un PUEBLO que un día fue hermano de sangre. Y que ahora desprecia ese hermanamiento en función de sus propios intereses.

Anònim ha dit...

Què hi ha de “[h]iriente” en posar algunes frases on apareix el gentilici “català” ¿?
Mariano, està segur que això pot ferir algú ¿?
Alguna de les frases és de Dante qui, més que ser de la Renaixença, prefigurava el Renaixement.
Sobre el franquisme: va tenir un forma molt estranya d’ajudar Catalunya: eliminant les institucions pròpies, prohibint la seva llengua, foragitant la seva intel•lectualitat.
La façana de l’ajuntament d’Ulm és d’origen medieval. L’any 1900 es va restaurar les pintures que estaven malmeses.

The paintings visible today originate from the year 1900 when the previous paintings, which had been largely destroyed by the weather, were restored or renewed in the sprit of the surviving remains.

http://www.tourismus.ulm.de/tourismus/en/sehenswert/altstadt_city/beim_rathaus/rathaus_ulm.php