Rentar i planxar la roba

Segons recorda ma mare, no sempre s'emprava la mateixa metodologia per rentar la roba.

De vegades es posava una artesa amb aigua calenta i es rentava a casa i després s'anava a esbandir la roba al Regato del Caño

I de vegades es remullava al Regato del Caño y després es rentava a casa.

El que no hi havia és un safareig col.lectiu, com hi ha a tants pobles (com a mínim de Catalunya). Les dones de Castronuño no feien safareig. Com a mínim no en aquest indret.

Un cop rentada, s'estenia la roba en la baixada de l'hort on hi havia uns arbusts amb espines (“espinosos”). Quan l'avi treballava la terra, l'àvia li deia: “Benito, vigílame esta ropa”. Al que responia l'avi: “Estoy yo para vigilar la ropa”.

Es planxava la roba ?

Doncs, sí. En unes planxes que s'escalfaven amb carbó. Es planxava tot: una feinada enorme per a que tot quedés ben planxat.

L'aigua que es necessitava es portava amb els càntirs... i, algunes vegades, es posava l'albarda al burro i la bèstia portava els càntirs amb la consegüent alegria de les dones de casa...