Manuel Viusà -un pintor i exiliat
republicà, veterà militant del FNC- va començar a publicar a França
la revista catalana SOM, l'any 1965.
Cito textualment del llibre L'Exèrcit
Popular Català, d'Oriol Falguera (pàgina 46):
“Durant la confecció del número 3
de la revista SOM dedicat a Companys, els Viusà es van adonar de la
pèssima situació econòmica en què vivia la vídua del president
assassinat, Carme Ballester. Per aquest motiu, van obrir una
subscripció entre els catalans de França per tal d'ajudar-la. Van
aconseguir setanta mil francs i el consegüent descontentament de
Tarradellas, que no trigà a contestar:
“[El president de la Generalitat] Li
agraeix l'edició del núm. 1 de “Som” i li diu que ha pres nota
del tema de no haver rebut cap subvenció d'Òmnium Cultural.
Podeu ben creure que em dol tenir de
manifestar-vos que no comparteixo les intencions polítiques, ni
l'esperit que batega en la biografia que heu publicat del president
Companys arran del 25è aniversari del seu afusellament. Em fa
l'efecte que la manca d'objectivitat de la mateixa i alguns greus
errors que fan referència al seu pensament i a la seva acció no
serveixen massa bé als ideals i els sacrificis que varen honorar la
seva vida”
Josep Maria Batista i Roca se'n va
assabentar i va aportar el doble de diners que s'havien aconseguit.
Després de presentar un informe a les autoritats alemanyes, aquestes
van decidir reconèixer les seves responsabilitats en la detenció de
Companys i van assignar una pensió d'ajut a la seva vídua.”
Les misèries de l'exili...
Tarradellas passant d'ajudar la viuda
de Companys.
Tarradellas més preocupat que res per
limitar la influència montserratina d'Òmnium (pren nota que no els
han ajudat). Batalles mesquines entre el Tarradellas exiliat i la
resistència cultural de l'interior.
Manuel Viusà recollint diner per la
vidua de Companys.
Batista i Roca fent de mitjancer davant
els alemanys per a que concedissin una pensió de Carme Ballester.
I Tarradellas, se suposa, mirant-s'ho
tot això de cua d'ull.
Mesquinesa i desolació de l'exili...
Qui diu que no serveixen de res les
guerres ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada