No sembla gens fàcil trobar un camí per arribar a la independència El problema és que hi ha molts camins i sembla que ningú té clar quina ruta traçar. Sense anar més lluny, Carod Rovira va proposar la independència per 2014, però encara no ens ha comunicat com aconseguir-ho (i jo em temo que fins i tot ja s'ha oblidat de la data). Bé, ningú ho tenia clar fins que ha retornat Joan Carretero.
Repassem la situació actual:
PP, Ciutadanos i tots els fatxes: qui vol ser independent quan podem ser esclaus d'Espanya ?
PSC-PSOE: La "Catalunya que sap on va" (o sigui, enlloc), es pregunta qui vol ser independent quan es pot ser un esclau de ZP ?
Convergència i Unió: "peix al cove". Quan necessitin els nostres vots per governar els collarem i obtindrem competències i finançament. Ara, quan tinguin majoria absoluta, aleshores ens collaran a nosaltres. En un procés de lustres, dècades, centúries, mil·lenis, eons, etc. aconseguirem a poc a poquet (la clau de l'estratègia convergent i sobre tot d'Unió és aquesta: a poc a poquet) no se sap què (però mentrestant procurarem manar nosaltres).
Esquerra (abans ERC): és molt senzill: Primer t'alies amb el PSC, i després vas a la independència en cotxe oficial. "Manoloooooo, noi, avui vull anar cap a la independència". "Que no saps on és ?" Bé, ja anirem un altre dia". "Tirem cap a Palau que tinc berenar amb en Monti".
Iniciativa per Catalunya: nosaltres estem a favor de totes (repetim: totes) les independències que es reclamen al món menys la de... Catalunya. Desconeixem els motius d'aquesta paradoxa, però és així, deu de ser una tradició històrica. I no emprenyeu gaire que us enviarem els Mossos.
Quin és el mètode Carretero ? fer un front per la independència i quan hi hagi prou gent a favor, proclamar la independència. Posteriorment fer un referèndum.
I s'ha acabat el bròquil !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada