La revelació de Sergi Pàmies sobre el seu avi em va empènyer a llegir el llibre "Testament a Praga".
Testament a Praga és un llibre que conjumina dues narracions, la de Tomàs Pàmies i la de la seva filla Teresa, mare d'en Sergi Pàmies.
La història que narra Tomàs Pàmies en un estil directe, és la d'un idealista una mica (bastant) arrauxat. Una història molt de primer terç del segle XX.
Tomàs Pàmies s'inicia en la política quan Solidaritat Catalana (la unió de tots els grups catalanistes) arrasa el caciquisme de la monarquia borbònica. Tant és així que en Tomàs Pàmies associa per primer cop la paraula "revolució" amb Cambó !
Tomàs Pàmies fa el mateix trajecte que molts altres joves de l'època i constitueix a Balaguer un grup comunista que s'integrarà en el Bloc Obrer i Camperol (rebutjant el PCC -el comunisme "oficial"- per ser "poc català").
Malgrat això i per diferències personals amb el BOC de Balaguer, Pàmies s'integrarà en la UGT i posteriorment en el PSUC (que reuneix la majoria de grups marxistes catalans sota la batuta de la Unió Socialista de Catalunya i el seu dirigent, en Joan Comorera).
Tomàs Pàmies morirà a Praga, a l'exili, on havia treballat de jardiner.
El contrapunt que fa Teresa Pàmies a la narració del seu pare són planys jeremítics.
La Teresa Pàmies no para de plorar pels pobres txecs envaïts pels soviètics... potser hauria pogut deixar caure alguna llàgrima pels pobres catalans envaïts pels tancs espanyols... (no podia ser per la censura) o pels pobres comunistes catalans envaïts pels comunistes espanyols...
Però cap ni una.
Testament a Praga va obtenir el premi Sant Jordi per a Teresa Pàmies. Aquest fet comportà que es plantegés el retorn de l'exili i que el seu fill Sergi anés a petar a un col·legi on va agafar el gust per la l'escriptura.
Vegeu Testament a Praga (primera part)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada