Ara que els Ciutadanos van de baixa no sé si cal molestar-se a explicar el següent:
L'operació Ciutadanos no va ser preparada per inútils integrals com Boadella, Arcadio Espasa (certament, es passa), Pericay i tot aquesta trepa d'autonomenats "intel·lectuals".
Qui realment hi havia darrera era un professor de dret constitucional, algú que sabia el què es feia. I que va posar al capdavant del partit un alumne seu.
Bé... doncs aquest era... Francesc de Carreras ! El col·laborador de La Vanguardia, of course.
Qui és Francesc de Carreras ? El fill Narcís de Carreras... més of course.
I qui és Narcís de Carreras ? Doncs el que fou secretari personal d'en Cambó...
Tot comença en Cambó i tot acaba en Cambó... (Cambó el megatraïdor, el que ens va vendre als franquistes).
El secretari de Cambó va col·laborar amb la dictadura... col·laboració incontestable (Ajuntament de Barcelona, Corts franquistes...). Un caragirat.
Però compte. Perquè va ser doblement caragirat, gairebé tant caragirat com la nena de L'exorcista.
Fill de secretari de Cambó i col·laboracionista, no tenia altre remei que fundar Ciutadanos, pobret Francesc de Carreras (el nom el porta per Cambó, és clar)
Nota Bene: per cert... quina ironia més fantàstica que la idea de C's parteix de la tertúlia de "El taxidermista". Dissecats... van nèixer dissecats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada