En el poble de Castronuño n'hi ha cellers (bodegas) en les que es reunien els homes per parlar de les seves coses i, de pas, prendre alguns gotets de vi amb una temperatura que pot ser molt agradable a l'estiu.
Però en el Castronuño de l'època republicana es va produir un fet paorós en un d'aquests cellers. Un bon dia van trobar el cos sense vida d'un veí del poble.
Aquest és el crim de Castronuño... que va tenir el poble amb el cor en un puny.
Ma mare confessa que es va espantar molt.
Però un altre bon dia, el guàrdia civil al que ens hem referit abans (el de la Bóveda de Toro, el de la mala llet) es va trobar en el carrer amb algú que es va portar un bon ensurt en veure la parella de tricornis.
El guàrdia civil, en arribar a la caserna va comentar que creia que ja sabia qui havia estat l'assassí.
No sabem quin mètode d'interrogatori van usar a la caserna de la guàrdia civil.... però els civils eren àmpliament coneguts per maltractar els detinguts.
Sigui per voluntat pròpia o a causa de les tortures el detingut va cantar...
Aquest era el fill del Sr. Alonso, un veí de ma mare...
La víctima del crim va ser un seu cunyat (el germà de la seva dona).
Fins aquí el paorós relat del paorós crim de Castronuño.
Però no acabarem aquest relat sense dir que els mòbils del paorós crim de Castronuño van ser -possiblement- passionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada