dissabte, 29 d’agost del 2009

Joan Comorera torna a casa

Aquest llibre és de l'escuderia de Kubotan Saura (Memorial Democràtic, etc.). I es nota. És un poti-poti considerable.

Hi ha articles com els de Joaquim Sempere i Eudald Carbonell que amb prou feines tenen quelcom a veure amb en Joan Comorera (el de Sempere, com a mínim, és interessant).

En altres casos els autors són polítics (Pujol, Maragall, Saura). Els polítics, com de costum, projecten la seva ideologia en el personatge homenatjat. Un cas a part és el de Gregorio López Raimundo (secretari general del PSUC entre 1965 i 1977).

López Raimundo clou el llibre amb un article que es titula "Joan Comorera torna a casa", que es emprat per l'editora del llibre Carme Cebrián com a títol general del volum.

Típic bon rotllet d'Iniciativa. Homenatgen Comorera amb les paraules d'un enemic polític seu. D'un dels que el va fer fora de la secretaria general del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).

Però aquest cisma no va ser de bon rotllet. Va ser molt dur. Va comportar que Comorera amb gairebé 60 anys tornés a la clandestinitat a Catalunya, que fos detingut (per cert, algú el va denunciar ? Qui ?), torturat i empresonat en unes dures condicions que el van portar a la mort.

A nivell personal va comportar -fins i tot- que la filla de Comorera renegués del seu pare públicament.

A nivell polític va significar la satel·lització del PSUC i gairebé la seva desaparició com a partit. Res de bon rotllet, doncs.

Però no cal treure la concussió que tot el llibre és un desastre. Hi ha aportacions historiogràfiques interessants. Però cal arromangar-se i anar destriant el blat de la palla.