Joan Comorera ha estat un polític injustament oblidat a Catalunya. Comorera va aconseguir fer el que pocs han aconseguit : posar la política catalana en la primera divisió mundial.
Per la via dels fets consumats Joan Comorera va col·locar el seu partit, el PSUC com a membre de la Internacional Comunista, que era un dels actors polítics més importants arreu del món en els anys 30 de segle passat.
No sols va fer aquest cop de força sinó que el mantingué contra l'opinió del PCE, tot cercant aliats en la direcció de la Internacional.
Però Comorera no era pas un "independentista".
Comorera era un veritable federalista (en el sentit de lliure federació entre pobles). I ho porta a la pràctica tenint un tracte d'igual a igual amb el PCE.
Però la trajectòria de Comorera ens mostra les misèries del federalisme. Aquest sols es pot mantenir quan la correlació de forces és favorable.
Comorera marxa a Mèxic, davant l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la ocupació de França. Des d'allà perd el contacte directe amb el PSUC, cosa que es aprofitada pel PCE (i particularment per Santiago Carrillo) per situar els seus peons en llocs claus del PSUC.
Quan Comorera torna a França i pretén fer un pols al PCE, es queda en minoria (i el que és pitjor, sense el suport de Moscou) i es veu forçat a intentar reconstruir el PSUC des de la clandestinitat, tasca abocada de bell antuvi al fracàs a causa de la repressió que feia molt difícil l'activitat política a la Catalunya ocupada pel feixisme espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada