Donya Otilia era la dona del carter que cobria el servei de la Bóveda de Toro.
Tenia una filla que es deia Virtudes, companya de ma mare, que volia ser mestra... Era una nena llesta.... de fet, ma mare i aquesta Virtudes eren les més "llestes" de la classe o les que tenien més memòria, perquè aleshores l'educació era bàsicament mnemotècnica.
La família de donya Otilia era molt de dretes.
Com que ma mare té molta memòria encara recorda un dia, potser del primers dies de la Guerra del 36, en què donya Otilia va deixar anar una frase esgarrifosa:
"Hay que fusilar hasta los de teta"
Es que a Espanya, i més a l'Espanya profunda, la dreta sempre ha estat una cosa molt seriosa. Una entitat rocosa, brutal, cega.
"Hay que fusilar hasta los de teta". O sigui, que calia exterminar tots els "rojos" d'aquell racó perdut de Castella.
Calia deixar Castronuño ben net, ben purificat. I els murs del cementiri ben tacats de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada