Baltasar Pòrcel, en plena forma, en un programa de TV3 de l'any 2001 sobre la Mediterrània. Explica amb el seu verb exuberant una metàfora del mestissatge mediterrani.
La ciutat de Bizanci (actual Istambul) va adoptar el símbol de la mitja lluna en record de la victòria sobre les tropes d'Alexandre el Gran que assetjaven la ciutat. Quan els soldats d'Alexandre van intentar assaltar Bizanci aprofitant la foscor de la nit va sortir la lluna que va delatar els soldats i van ser derrotats.
Els turcs, un cop conquerida Bizanci -molts segles després- van utilitzar aquest símbol per tal de demostrar el seu poder en haver conquerit la capital d'un gran imperi com fou el bizantí.
Porcel explicava que aquest símbol dels grecs antics havia estat reutilitzat i exportat pels turcs, en aquest gran gresol que és la Mediterrània.
Però hi ha altres derivacions del símbol que no explica Pòrcel.
Al símbol de la mitja lluna se li pot donar una volta de rosca més.
Els russos creuen que Moscou és la tercera Roma. La primera Roma va ser la de l'imperi romà. La segona Roma va ser Bizanci. Els russos, històricament, han sigut enemics dels turcs, han inclòs en el seu imperi pobles túrquics d'Àsia central. Però també van tenir una competència ferotge amb l'imperi Turc donant suport als serbis i altres pobles eslaus que volien independitzar-se de la Sublim Porta.
Per aquest motiu, les esglésies ortodoxes russes llueixen en les seves cúpules daurades un remat amb la creu, una creu que està justament damunt d'una mitja lluna.
O sigui, la victòria de la creu ortodoxa sobre l'islam dels turcs.
La mitja lluna passa aleshores de símbol de mestissatge mediterrani a símbol de confrontació entre cultures i religions.
El significat d'un símbol pot canviar radicament donant una altra mirada a l'objecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada