Les festes de San Miguel (a les darreries de l'estiu) eren la festa major de Castronuño. Ma mare recorda que era l'unica ocasió durant l'any que es venien xurros al poble.
El xurrer -un firant ambulant- emprava una cançoneta una mica paradoxal que ma mare cantava l'altre dia:
Churritos calentitos
de valde por el dinerito.
Y si me pierdo
que me pierda...
Però jo no acabo de treure l'entrellat de la cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada