Una de les desgràcies que ha patit aquest país ha estat l'existència de la CNT-FAI, o sigui, dels anarquistes.
Per donar el to d'aquesta gent treiem a col·lació alguns personatges:
Joan Ferran, ex-cenetista. Amo i senyor de la crosta.
Enric Marco, antic secretari general de la CNT durant la transició. Més conegut per la seva inventiva a l'hora d'explicar el seu suposat pas pels camps de concentració nazis. Com podia anar bé un sindicat dirigit per un home tan imaginatiu ? Evidentment es van ensorrar en la misèria.
Un genuí producte anarquista és "el cojo de Málaga". Aquest anarquista es va fer amo de Puigcerdà durant la guerra del 36 i va patrocinar tot tipus de violència.
Tanta desolació va causar que els seus propis companys van haver d'enviar un escamot per a eliminar-lo.
Per últim, com a col·lectiu, podríem citar els anarquistes de Tolosa de Llenguadoc. Aquests són hereus dels anarquistes exiliats (possiblement són els fills o els néts dels anarquistes exiliats).
Doncs bé, els anarcos de Tolosa es dediquen a fer octavetes protestant per la megafonia bilingüe (francès-occità) del metro de Tolosa. No toleren que al metro es pugi sentir el "patués" (occità), ja que és retrògad i xenòfob.
Els anarcos tolosans són tan "cazurros" que deuen estar emparentats amb aquell anarquista exiliat a França que al cap de 30 anys va comentar sobre els veïns: "es curioso: todavía hablan en francés"...
L'anarquisme és quelcom "típical spanish", tan típical com la boina calada i les mosques.
Ben mirat, quina patuleia que hem hagut de suportar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada