La meva àvia anava -de tant en tant- a casa de Juana la Mariquiña a donar un cop de mà. Juana la Mariquiña era la dóna d'un pastor d'ovelles.
De pastors n'hi havia de dues menes a Castronuño: els pastors de cabres i els d'ovelles.
De cabres en tenien a gairebé totes les cases.
Les cabres donaven la llet que bevia la gent. En canvi no es feia formatge de la llet de les cabres. Aquestes, després de pasturar, en tornar cap al poble oferien un espectacle que avui ens costa imaginar. Els animalons arribaven a una plaça acompanyades pel pastor. Però un cop allà cadascuna agafava el camí de la casa dels seus amos. Les cabres totes soles. Qui diu que les cabres no són animals intel·ligents ?
En canvi, els ramats d'ovelles deurien de ser més clàssics. La llet d'ovella s'emprava per fer formatges. A casa de Juana la Mariquiña fèien formatge d'ovella.
I aquí entra en acció la meva àvia. A canvi de la seva ajuda la Juana donava a la meva àvia el suero de la llet. El suero és un líquid blanc que aprareix quan es talla la llet, que és el primer pas per fer un formatge.
Amb el suero de la llet de cabra la meva àvia fèia sopes. Els dies que portava sèrum ma mare els recorda com una festa.
Aquell dia no es feia el consuetudinari "cocido". Es feia una meravellosa sopa de sèrum. Tota una delícia gastronòmica (si més no en el record !)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada