L'ofici de barber era un ofici arrelat en els pobles.
El barber no sols afaitaven el personal sinó que també -tradicionalment- havien fet petites intervencions com arrencar queixals, etc.
Al meu avi el visitava cada setmana un barber de Castronuño que es deia Nono.
La seva muller era la dóna fer feines de la mestra de Castronuño, la senyora Alfia. I per aquesta coneixença una de les filles del Nono portava el nom d'Alfita.
Una vegada van venir uns xarlatans a Castronuño que prometien treure queixals sense dolor. El xarlatà arrencava el queixal i després preguntava : " ¿qué, te he hecho daño ? Cap dels pacients s'atrevia a dir que si... tothom assegurava que no li havien fet gens de mal. Aquest era el medi més segur per a una extracció sense dolor: apelar al masclime dels homes del poble.
Però hi ha una altra circumstància que relaciona la meva família amb els barbers. El germà de món avi el "tío Moreno" mentre aprenia a fer de barber a Toro, es va ofegar en les aigües del Duero.
Diu ma mare que la seva germana Maruja encara el recordava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada