Això és el que va dir-li a la meva mare un antic veí de Castronuño a qui va retrobar a Barcelona. Devia de considerar que ser català ja era dolent de per si… els que naixien, pobrets, tenien aquesta tara de sèrie. No podien fer altra cosa…
Ara, el que escollia lliurement adoptar les costums, la llengua… dels catalans, això sí que era una barbaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada