Ma mare diu que anava a la Fuente de Caño amb la “rodilla”. No és que es posés de genollons per a anar-hi sinó que enrotllava una peça de tela i se la posava sobre el cap: això era la “rodilla”.
Normalment anava amb dos càntirs: un sobre el cap i un altre en un costat del cos.
Un cop va intentar portar tres càntirs. Però li va semblar la tasca massa dura.
De ben joves, les nenes de Castronuño agafaven la “rodilla” i anàven a cercar aigua.
Aquesta era una activitat femenina : a Castronuño i, jo diria que universalment... a tot arreu veureu dones portant aigua... dones portant càntirs al cap.
Jo, com a mínim mai no he vist una imatge de cap home fent aquesta tasca, ben feixuga, per altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada