Una vegada una dona, una mica gran, que estava fent cua es va seure i va raonar la seva acció:
"Si puedes estar sentada, mejor que de pie".
I va reblar el clau amb contundència:
"Si puedes estar estirada, mejor de sentada".
Segons ma mare, l'autora de la frase era la senyora Lucía (però té alguns dubtes amb el nom). La senyora Lucía, de fet, no era tan indolent com es pot deduir per la frase en qüestió.
Era la dona d'un germà d'un dels afusellats durant la guerra. El seu marit es haver d'amagar per salvar la vida i no va reaparèixer fins acabada la guerra.
La senyora Lucía, doncs, va haver de portar la casa ella sola i alimentar el marit amagat. Potser per això aprofitava qualsevol ocasió per descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada