Ma mare diu que els falangistes eren de
la pell de Barrabàs. Amb això vol dir que eren molt dolents.
Quan anaven a fer “sacas”, o sigui
a treure algú de casa sovint per a afussellar-lo, els solien
insultar: “sal valiente”...
Tothom a Castranuño tenía molta por. De fet, aquesta era la finalitat dels atacs: terroritzar la població,
immobilitzar-la.
A Castronuño no es va produir però en
altres poblacions del voltant treien a les dones i les donaven oli de
ricí (un purgant d'acció immediata) per humiliar les víctimes. Sovint també els tallaven els cabells. Després les passejaven pel carrer.
Aquesta repressió estava en la línia de la circular del general Mola anterior al cop d'estat de 1936, de fet, emanava de les ordres dels generals colpistes:
Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas
Ma mare repeteix: quantes malifetes en
nom de Déu !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada