“No em facis recordar aquestes coses
!”. Després d'haver explicat la terrible sort de la dona dels
Bustamante, ma mare m'etziba aquest comentari. El record d'aquestes
coses terribles deixa entreveure altres coses encara més terribles
que no té ganes d'explicar ni de recordar.
La història de la senyora Bustamante
té un problema afegit: no sé com es diu de nom ni de cognom, ja que
Bustamente és el cognom del marit. Vaig a la llista de víctimes de
la repressió a Castronuño en la magnífica pàgina Memòria
històrica de Valladolid i localitzo un nom que en quadra: Consuelo
“la Asturiana”
La família Bustamante era d'origen
asturià. Havia vingut a Castronuño amb motiu de la construcció de
l'embassament de San José. Els miners asturians que, com tots els
miners de l'època, patien unes condicions de vida molt dures i
havien portat a terme llargues lluites sindicals per millorar
aquestes condicions. Per això tenien fama de “revolucionaris”.
Per les cançons de l'època que
recorda ma mare, també va haver confllictivitat i reivindicacions en
la construcció de l'embassament de Castronuño.
El ganar cinco pesetas
Modroño lo consiguió
Es el más fiel
que tenemos en la reunión
(...)
El matrimoni Bustamante tenía una
filla. La dona era la “política” el marit, en canvi, estava
allunyat d'aquest món. La Sra. Bustamente era amiga de doña
Constanza Madroño (de fet, Constanza Santamaría )
Els Madroño van ser la família més
damnificada per la repressió a Castronuño. Els falangistes hi van
fer un carnatge.
La Sra. Bustamante també anava sovint
a casa dels avis.
Al començament de la Guerra van
obligar els Bustamante a marxar del poble.
Al cap d'un temps, van anar a
buscar-los un cop havien matat la Sra. Constanza, amiga de la Sra.
Bustamante.
Diu ma mare que van ensenyar el cos
sense vida de la Sra. Constanza a la Sra. Bustamante.
Li van dir: “mira lo que te vamos a
hacer a ti”.
Els nobles falangistes castellans eren
homes de paraula.
Als poc temps, la Sra Bustamante
apareixia morta en una cuneta.
De la Sra. Bustamante no sabem el
cognom. El marit deuria marxar del poble. Els escrivans que van
registrar la mort no tenien informació ni, possiblement, ganes
d'obtenir-la. La petja que va deixar la família Bustamante en el poble va ser lleu. Malgrat que en el cementiri hi reposin els ossos de la Sra. Bustamante.
La Sra. Bustamante [potser, Consuelo “la
Asturiana”], és un d'aquells morts gairebé anònims als que els
vencedors de la guerra van desposseir de la vida i de la
identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada