Aquest embassament, que és a tocar de
Castronuño, es va començar a construir -segons recorda ma mare-
durant la República, en els anys 1933-1934.
Aquesta obra va donar molta vida al
poble de Castronuño. Es van contractar obrers locals i va venir gent
de fora. Per exemple, treballadors andalusos que empraven unes mules amb alabardes per transportar sorra i altres materials de la construcció.
També van venir enginyers i tècnics especialitzats...
En definitiva, en els anys 30, el poble de Castronuño era més cosmopolita que mai. La presa havia fet que afluís gent d'arreu.
Però aquest miracle tenia la seva cara alegre i una creu més amarga: el conflicte social entre els obrers i els patrons s'aguditzava amb la concentració de treballadors:
Un fragment de cançó que recorda ma mare així ho testimonia:
Todos los capitalistas
amenazan al obrero:
cuando se acabe el canal,
emigrarán al extranjero...
També van venir enginyers i tècnics especialitzats...
En definitiva, en els anys 30, el poble de Castronuño era més cosmopolita que mai. La presa havia fet que afluís gent d'arreu.
Però aquest miracle tenia la seva cara alegre i una creu més amarga: el conflicte social entre els obrers i els patrons s'aguditzava amb la concentració de treballadors:
Un fragment de cançó que recorda ma mare així ho testimonia:
Todos los capitalistas
amenazan al obrero:
cuando se acabe el canal,
emigrarán al extranjero...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada