A Castronuño hi havia dos forns en
l'època de la República. Un d'ells era el de la “tía” Bárbara,
familiar de la meva àvia.
A diferència d'ara, la gent no anava a comprar el pa al forn. Anava a coure el pa. Els camperols tenien a casa seva la farina, producte de la collita de blat. Amb aquest blat les famílies de Castronuño feien el pa. Un cop fet, la gent del poble portava les masses de
pa a coure.
Però abans hi havia un procés llarg
que segons la meva mare començava amb el llevat. El llevat es desava
en un plat. Aquest plat era alimentat amb un xic de la nova massa de
pa cada cop que s'amassava. Així es mantenia viu el llevat.
El llevat era un producte que corria de
casa en casa. Com que no s'amassava cada dia, el llevat es prestava
als veïns i era retornat amb llevat més rejovenit.
La meva mare, de ben joveneta, i alguna
de les seves germanes havien d'amassar el pa. Una tasca ben feixuga. La
formula del pa era ben simple: farina, llevat, aigua i sal. Això sí,
l'aigua havia de ser calenta per a facilitar l'acció del llevat.
Després d'amassar-lo el passaven per uns corrons dobles. L'havien de
passar diverses vegades. Aquesta acció possiblement estigui
relacionada amb la consistència del pa “lechuguino” o del
candeal, els pans típics de la zona: rodons i amb molla molt
consistent, i amb una crosta també força notable.
En acabar el procés d'amassat, es feien uns cinc o sis talls a la massa, per fer crosta.
Es deixa reposar la massa durant unes
hores entre llençols (que estaven destinats únicament a aquesta
tasca). Aquest repòs servia per deixar treballar el llevat.
Quan havia crescut prou es posava en
unes fustes, que es carregaven a l'espatlla i es portaven al forn de
la tía Bárbara. La tía Bárbara, que ja estava sobre avís havia
encès el forn de llenya pel client i s'encarregava de coure el pa.
Un cop cuit el pa (i refredat !)
s'anava a buscar al forn.
De vegades, en lloc dels pans grans i
consistents es feien una mena de llonguets, o sigui, uns panets més
petits, que eren consumits acabats de fer i amb un bassal d'oli. Una
delícia, segons ma mare.
Tota aquesta moguda no era diària. Es
feia pa per diversos dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada