“Sempre manaran els mateixos”. Això li va dir al meu pare un mutilat
de guerra de Santa Eulàlia. L'home havia perdut un braç durant la
guerra i com era del bàndol “roig” no rebia pensió.
Si la ferida l'hagués tingut en
l'altre bàndol, el dels feixistes, s'hauria passat la seva vida
cobrant una pensió i sent considerat un “caballero mutilado”.
Segons el bàndol en que havies lluitat
eres un simple esguerrat roig o un “caballero mutilado”.
Això devia de deixar un pòsit
d'amargor en el mutilat que el conduïa a fer aquestes reflexions.
Per guanyar-se la vida el mutilat va haver de posar una
botiga i repartir vi en una bicicleta.
Fins que no va arribar el govern de
Felipe González (... el dels GAL, etc.) no va cobrar cap pensió.
Alguna cosa bona va fer Felipe (com li deia “El periódico”).
La sacrosanta transició no va
reemplaçar les elits dirigents franquistes. De fet, l'alta
burocràcia, l'alta burgesia creada durant el franquisme,
o que se'n va beneficiar... tota aquesta gent va continuar en el
poder aixoplugada sota l'estat, sota els monopolis franquistes (des
de Telefónica al INI) són els que en realitat van guanyar la
transició.
Sempre manaran els mateixos, una frase que és reflex del saber popular incontestable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada