dijous, 27 de novembre de 2008

Todos para uno y Dios por todos

Todos para uno
y Dios por todos

Aquest era el lema (una mica mosqueter) del Sindicato Católico establert (o impulsat) pel dictador Miguel Primo de Rivera. Segons sembla a la Castella profonda la dictadura de Primo no va ser gaire verinosa. Primo es va centrar en la persecució dels sindicats, sobre tot dels anarquistes, i en fer la gitza a les nacions perifèriques, molt especialment als catalans.

A Castronuño, el secretari del Sindicato va ser el meu avi. El president, va ser, com no, en Delfín Rodríguez, ciutadà acabalat que després passaria a ser l'home fort del partit Izquierda Republicana.

Que fos una persona acabalada era normal, ja que el lema de "Todos para uno y Dios por todos" tenia implicacions econòmiques. Significava, ni més ni menys, que entre tots havien d'avalar els crèdits que es donaven.

En Delfín Rodríguez va acabar pagant deutes del Sindicato Católico anys després que acabés la Guerra. Mon avi va haver de passar les claus del sindicat als falangistes.

El sindicat havia tingut una seu a la Calle Mayor (naturalment) on es feia ball i altres celebracions.

És possible que aquesta relació amb el Sindicato Católico fes que el meu avi no fos víctima de repressalies després del 18 de juliol de 1936 malgrat les seves simpaties republicanes.