Les CUP, llums i ombres

Les CUP (Candidatures d'Unitat Popular) han obtingut un resultat destacable en les darreres eleccions municipals. Han aconseguit 21.705 vots i 31 regidors. Aquest resultat ha estat encara més espectacular en algunes ciutats. Per exemple: a Vic va obtenir el 7,65 % dels vots i a Vilafranca el
10,82 %.

Això és un creixement substancial si el comparem amb el de les eleccions de l'any 2003. Aleshores les CUP van obtenir 6.222 vots i 7 regidors.

En definitiva tenim una força independentista que s'està arrelant al territori, que està treballant seriosament i que pot constituir-se en una alternativa a les febleses d'altres forces que també es diuen independentistes. Una alternativa no sols municipal sinó també al Parlament del Principat.

Però per veure les ombres hem de mirar al passat. Veure com l'any 1979 en les primeres eleccions municipals després del franquisme el PSAN va obtenir “32 regidors; alguns en solitari, com ara Manresa o Sant Boi, i d´altres en aliança amb altres sectors com ara a Gandia, Vinaròs, Torelló o Arbúcies. Tot i això, aquest primerenc municipalisme no tingué continuïtat, ja que el PSAN considerà negatius els resultats.”

És una ombra ben allargada el fet que gairebé 30 anys després l'Esquerra Independentista (EI) no hagi superat el resultat del PSAN de 1979.

Però encara és una ombra més negra la ceguesa política dels dirigents del PSAN que van considerar un fracàs aquells resultats. L'Esquerra Independentista es pot vantar de moltes coses, però no de tenir uns dirigents que hagin tingut un fi olfacte per a les oportunitats.

Tot això ve a tomb de la constitució de la CUP de Barcelona. Aquesta CUP es planteja seguint el model que ha tingut èxit en altres indrets: “Feina rigorosa i paciència”. O sigui, municipalisme, coneixement del medi, contactes, participació en les lluites veïnals...

La complexitat del “Cap i casal” fa que, possiblement, aquesta recepta no sigui l'adient per presentar una candidatura amb possibilitats d'obtenir èxit a Barcelona. Perquè aquesta és una altra. La CUP de Barcelona es planteja com una candidatura que ha de tenir possibilitats d'èxit, o sigui, que ha de ser electoralment viable.

La CUP de Barcelona està treballant amb objectius principals erronis: picar pedra municipalista i amb un objectiu electoralista (recordem les dificultats d'un partit com ERC ha tingut per tenir representació en el consistori barceloní).

L'objectiu principal de la CUP de Barcelona hauria de ser convertir-se en la caixa de ressonància de les altres CUP i de l'EI en general (sense oblidar el treball municipalista, clar). Però la posada en marxa de la CUP de Barcelona no ha d'estar lastrada pel munipalisme ni per l'electoralisme.

L'ombra més allargada de totes és que l'EI que té un capital polític molt important (la gent que ha lluitat i ho ha arriscat tot en la lluita, etc.) sembla que tingui por d'emprar-lo on hauria de ser present amb la màxima prioritat: en els Parlament del Principat.

Esperem que els dirigents de l'EI tinguin millor olfacte per detectar oportunitats que els del PSAN de l'any 1979.

L'EI ha de marcar un camí clar cap a la independència, ha de proposar un model de país...

Ens ha de recordar que per aconseguir la independència i la dignitat cal lluitar.

I, si no és demanar massa, quan sigui una força parlamentària, ha de recordar que la independència sols s'aconseguirà des de la inclusió, des de la suma.