L'escriptor mallorquí Antoni Serra explica que durant molt de temps va intentar contactar amb el Partit Comunista a la Mallorca dels anys 50. Quan va trobar comunistes organitzats es va dur una gran sorpresa. Els comunistes no eren pas del PCE (Partit Comunista d'Espanya) sinó del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit germà -o més que “germà” subordinat- del PCE). Eren comunistes que a causa de la clandestinitat sols s'havien pogut organitzar a través de Barcelona.
S'ha de tenir en compte que els comunistes van ser la resistència per antonomàsia al franquisme. Quan es parlava del “Partit” es feia referència a aquesta organització mítica que no descansava en la lluita contra la dictadura.
Però el problema era que el PSUC que com veiem estava en condicions d'estendre's territorialment no ho podia fer perquè havia fet les seves renuncies nacionals quan la pressió del PCE va aconseguir fer fora al seu secretari general en Joan Comorera (1949).
La transició del franquisme al postfranquisme (l'etapa actual) va comportar moltes renúncies.
Però cal saber que algunes ja s'havien anat forjant durant la mateixa negra nit del franquisme. Les primeres renúncies es van fer en la més estricta foscor.
Potser per aquest motiu la gent no n'era conscient i el prestigi dels mítics comunistes romania intacte. Però a partir de la destitució de Comorera el PSUC va ser un a marioneta moguda a distància pel PCE.
Molts anys més tard (1997), un cop passat el franquisme i la transició, el xoc de trens entre Julio Anguita (PCE) i Rafael Ribó (PSUC) va possibilitat en part que el PSUC-Iniciativa per Catalunya tornés a ser un partit nacional català.
Però entre mig hi va haver tota la lliuta antifranquista dels anys 60 i 70 i les renúncies de la transició que van ser teledirigides per l'aleshores secretari general del PCE Santiago Carrillo: constitució espanyola, estatut d'autonomia, etc.
Com va dir Marx en el Manifest comunista “la tradició de les generacions passades oprimeix com un malson el cervell dels vius”.
La submissió d'Iniciativa per Catalunya (ex. PSUC) ja no és orgànica. Ara tan sols és mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada