dimecres, 3 de desembre de 2008

Tarradellas, Benet, Pujol, Raventós i Xirinacs

Xirinacs es mostra en les seves meòries “La traïció dels líders” molt crític amb versió de Benet del retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat.

Per a Xirinacs Tarradellas representa la unitat dels catalans. O sigui, el que ell va estar buscant a través, bàsicament de l'Assemblea de Catalunya.

En un moment determinat escriu que Tarradellas era l'opció preferida per l'esquerra extraparlamentària, però, a causa del rebuig de la major part de l'esquerra i el centre, va caure en braços de la dreta.

No l'inclou, curiosament, entre els traïdors (i això que la llista és ben llarga). Ell va fer el seu paper. Va aconseguir tornar com a president de la Generalitat, cosa que era el seu objectiu.

I es va saltar els partits, negociant directament amb Madrid perquè els partits havien abandonat Terradellas prèviament. Sobre tot el PSUC de Benet i Convergència de Pujol.

Entenc l'enfrontament PSUC-Tarradellas. El PSUC era el partit hegemònic de l'oposició al franquisme, era el partit hegemònic de l'Assemblea de Catalunya. El PSUC no estava gens interessat en un vell exiliat que no controlava i que podia fer-li ombra.

El que no acabo d'entendre -i ja em perdonareu la meva obtusitat- és l'animadversió entre el pujolisme i Tarradellas. I el front comú entre PSUC i Convergència, amb un paper ambivalent de les diferents forces socialistes del moment (PSC de Raventós, PSC de Pallach).

És per la rivalitat històrica entre el PSC-PSOE i Convergència que els "socialistes" han terradellajat tant.

Però el terradellisme del PSC-PSOE té un problema. El retorn de Tarradellas es planeja per part de la UCD (el partit de Suárez), quan el PSC-PSOE aconsegueixen guanyar les primeres eleccions dites democràtiques (1977)

Es podria dir que Tarradellas va pispar la cartera al PSC-PSOE (la presidència de la Generalitat provisional que com a força més votada teòricament els corresponia).

El més curiós és que els del PSC-PSOE van quedar contents, satisfets i sense cartera.

Amb estadistes de la talla del "socialista" Reventos que va (quasi) acabar la seva carrera política fent d'embaixador d'Espanya a França durant l'etapa de la guerra bruta contra els bascos (GAL) ja està tot dit.