L'entrada de les tropes feixistes per la Diagonal de Barcelona el 26 de gener de 1939 va suposar un daltabaix que avui en dia ens és difícil imaginar.
La gent no sols va patir i va morir a les presons. Tot el país es va convertir en un enorme camp de concentració on convivien els vençuts, l'exèrcit d'ocupació espanyol... i també els col·laboracionistes. Sí, perquè de col·laboracionistes n'hi va haver i van ser més dels que avui es vol reconèixer.
Aquesta història se centra en l'encontre entre Ramon d'Alos-Moner i Ferran Valls Taverner el dia 9 de febrer de 1939, pocs dies després de l'entrada dels feixistes.
Alòs-Moner i Valls Taverner van ser amics des de la joventut. Amb unes trajectòries molt paral·leles fins els anys 30: deixebles de Rubió i Ors, alumnes dels Estudis Catalans, membres de l'IEC, professors de l'Escola de Bibliotecàries.
Rubió i Balaguer en l'article que va escriure sobre Alòs en l'Enciclopèdia catalana ens el presenta com a “bibliotecari i erudit”. En canvi el dedicat a Valls Taverner en aquesta mateixa enciclopèdia apareix qualificat com “jurista i historiador”.
Integrats tots dos en la intel·lectualitat catalanista de la Lliga, l'un -Alòs- deriva cap a Acció Catalana (o sigui, cap al rebuig de la tebiesa de la Lliga Regionalista de Cambó), mentre l'altre -Valls Taverner- bascula cap a la dreta del moviment i amb l'esclat de la Guerra del 1936 abraça directament el falangisme.
O sigui que la trobada entre Alòs-Moner i Valls Taverner és una trobada entre un vençut i un guanyador de la guerra.
Valls i Taverner torna com a figura destacada del feixisme espanyol. Sols cal repassar els càrrecs que acumula: catedràtic d'història universal de la Universitat de Barcelona, president de l'Acadèmia de Bones Lletres, president de l'Ateneu, director de l'Escola de Bibliotecàries i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Això vol dir que Vall i Taverner feia seu i havia d'aplicar el projecte de genocidi cultural que havia dissenyat el feixisme per a Catalunya.
Possiblement Alòs-Moner no s'adonava de la profunditat del canvi que que estava en curs, i ni tan sols s'adonava de la mutació que havia patit el falangista Valls Taverner.
Albert Balcells ens explica que Alòs “hi va anar [a l'entrevista] en recerca d’ajut i consell prop de qui [ell creia que] continuava sent un amic”
Alòs Moner tenia motius professionals i personals per a trobar-se amb Valls Taverner. Per un costat continuava essent secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. A nivell personal tenia un fill tancat en un camp de concentració.
El que explicaré del contingut de l'entrevista m'ho va narrar el fill d'Alòs Moner (malauradament ja traspassat) en el marc de la impressionant biblioteca familiar.
Valls Taverner es va adreçar a Alòs-Moner en castellà, perquè deuria de considerar que el català no era digne de ser utilitzat per un càrrec del nou règim.
Li va dir que això del català i de catalanisme eren coses d'un passat que el feixisme espanyol estava disposat a eradicar.
Ras i curt: que tot pel que havia lluitat Ramon d'Alòs-Moner durant la seva vida (el país, la llengua, la cultura) estaven destinats a ser exterminats.
Ramon d'Alòs-Moner va sortir de l'entrevista i va anar a buscar l’autobús que havia de dur-lo al seu domicili, quan va caure a terra fulminat. Al cap de pocs minuts moria en una clínica propera. Tenia cinquanta-quatre anys.
El xoc amb la realitat, amb els plans descarnats dels vencedors va ser fatal per a Alòs-Moner.
Ara bé, la mort d'Alòs ens planteja alguns interrogants:
com es va saber el contingut de la entrevista ? Alòs anava acompanyat per algú altre ? Va ser el mateix Valls Taverner qui ho va explicar ? com és que l'article de la Enciclopèdia catalana escrit per un amic d'Alòs-Moner, en Jordi Rubió i Balaguer diu que: “Era pròxima la fi de la lluita quan caigué mort al carrer tornant de l'Arxiu de la Corona d'Aragó”. Rubió desconeixia els fets ? Es va voler tapar que Valls Taverner estigués implicat en la mort d'Alòs? Valls Taverner va morir al cap de pocs anys (1942), però la família Valls Taverner es va constituir en una poderosa família de banquers residents a Madrid. Hi havia por de la reacció de la família Valls Taverner si s'explicaven les circumstàncies de la mort d'Alòs-Moner ?
Hi ha testimonis que un altre professor de l'Escola de Bibliotecàries, en Pere Bohigues va explicar una història coincident amb la que va explicar el fill d'Alòs-Moner.
Això és tot el que puc aportar. Cercant el registre de la mort d'Alòs-Moner podríem determinar amb seguretat el dia del traspàs. Per altra banda, caldria afinar més el contingut i les circumstàncies de la trobada mortal.
