Ajoblanco, una revista falangista ?

Una de les publicacions més importants de la transició va ser Ajoblanco, revista editada a Barcelona per Pepe Ribas.

Fins aquí tot perfecte: revista àcrata que té un gran impacte en la joventut en els anys darrers del franquisme i la transició.... Ajoblanco significa el desvetllament de l'anarquisme en el tardofranquisme.

Un bon dia Dolors Genovès, periodista de TV3 va fer un reportatge sobre l'afusellament de Carrasco i Formiguera (el líder d'Unió Democràtica de Catalunya) durant la Guera del 36. Carrasco va haver de fugir de Catalunya per les amenaces de la CNT-FAI contra els catòlics (Unió era un partit democristià però fidel a la República). Quan anava cap a Euskadi va caure en mans dels franquistes i va ser afusellat.

Ara bé, això que té a veure amb Ajoblanco ?

Doncs resulta que el pare d'en Pepe Ribas, el director d'Ajoblanco, era el falangista "camisa vieja" (o sigui d'abans de la guerra) José Ribas.

I resulta que segons Genovès va ser un dels testimonis de càrrec contra Carrasco i Formiguera: "Yo José Ribas Seva, falangista, declaro que Manuel Carrasco i Formiguera ha sido de los que han propugnado con más fervor la unión separatista de Cataluña, Vascongadas y Galícia. Saludos nacionalsindicalistas".

Per explicar aquests fets, Dolors Genovès va ser denunciada per dos fills de testimonis de càrrec contra Carrasco i Formiguera: Pepe Ribas i Carlos Trias (conegut "filòsof"). El motiu, va ser que el reportatge atemptava contra l'honor dels seus pares. La demanda va donar tombs pels tribunals durant anys, fins anar a petar al Tribunal Constitucional...

Aquell reportatge, Sumaríssim 447 era una de les primeres vegades que es tirava de la manta dels falangistes catalans, dels col·laboracionistes amb el feixisme.

Ens podem qüestionar d'on pouaven l'anticomunisme i l'anticatalanisme de la revista. Eixien de fonts pregones... de les mateixes que bevia el seu pare ? Potser en José Ribas Seva n'hauria estat d'acord alguns dels objectius de la revista.

Què podem dir d'Ajoblanco ?... avui ens podem qüestionar el paper que va jugar durant la transició.

El primer llibre que va publicar Ajoblanco va ser "Lo que queda de España" de... doncs, sí... de Federico Jiménez Losantos...

Es van camuflar els llops amb pell de xai ? Sens dubte. La transició va ser un aiguabarreig on molts pescadors van tirar la canya per veure què pescaven.

La transició del franquisme al post-franquisme va significar molta confusió i molt d'engany.