I no, no va ser per la repressió franquista...
El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) va estar a punt de desaparèixer quan va ser expulsat el seu secretari general Joan Comorera (any 1947)
Comorera era el garant de la independència del PSUC. De fet aquest partit era en molt bona part fruit de les seves dèries personals.
Comorera considerava que calia la unificació dels marxistes catalans per tal d'aconseguir un partit fort que contrarestés la enorme influència de la CNT en el proletariat català. Als anarquistes, sobre tot als de la FAI, els considerava "valents de cantonada".
Els elements que van ajudar a a sotmetre el PSUC al PCE (Partit Comunista d'Espanya) van ser els militants del PSUC procedents de la federació catalana del PSOE (Rafael Vidiella) del PCC (sucursal del PCE), i sobre tot de les JSUC entre les que Santiago Carrillo va tenir força influència a través de persones com López Raimundo (la unificació de les joventuts catalanes s'havia fet paral.lament a la unificació de les joventuts socialistes i comunistes espanyoles).
Un cop eliminat políticament Comorera, se sentiren veus en el PCE sobre la conveniència de fer desaparèixer el PSUC i convertir-lo en un simple comitè regional com ho era el partit comunista del País Basc. L'antic militant del PSOE Rafael Vidiella va arribar a demanar la desaparició del PSUC.
Com a èxit "pòstum" de Comorera, van sorgir prou veus contràries (Fontana, entre els intel·lectuals, etc.) per a que no es portés a terme l'eliminació del PSUC.
El que va fer el PCE (Carrillo), va ser laminar (en lloc d'eliminar) el PSUC. Teledirigir-lo mitjançant personal afí, com López Raimundo.
A partir de l'eliminació de Comorera com a secretari general del PSUC, aquest partit va ser un simple apèndix del PCE malgrat la seva independència formal.
Aquest model ha va ser la referència que va prendre el PSC per "federar-se" amb el PSOE. Una independència formal que amaga la subordinació total respecte el partit "germà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada