El meu avi tenia un "majuelo" en el camí de Siete Iglesias i una altra vinya cap a la Bóveda de Toro.
Els seus fills treballaven en la verema però el meu avi s'encarregava de la criança del vi en el petit celler familiar.
En un dels "majuelos" conreava el tipus de vinya "verdejo" que fa vi blanc, però el barrejava amb vi negre i feia una mena de rosat per consum propi.
Un dels plaers dels pagesos de la zona (els que tenien celler) era anar tastant el vi i anar barrejant-lo fins arribar a una mescla que els fes el pes.
El vi, però sols era per als homes. Les dones amb prou feines el tastaven...
I de menjar... moltes proteïnes vegetals... o sigui, llegums. Cigrons : cada dia una escudella barrejada, o sigui, "cocido".
Però el meu avi més aviat tirava cap a les mongetes seques que no pas cap als cigrons i també hi havia cada dia mongetes...
De llegums -proteïnes vegetals-, anaven ben servits.
De tall -proteïnes animals-, no anaven tant ben servits... un tall de porc en l'escudella... que per això es feia matança.
Ara, també tastaven el peix... un excel·lent bacalla (més que no pas les arengades). El bacallà ma mare el recorda amb molta nostàlgia... Era un bacallà esgrogueït... però boníssim... I en dies de festa, com Nadal, la meva àvia el feia amb salsa verda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada